Elaborat pel CREDA-IRTA, el resum executiu té com a objectiu analitzar el malbaratament alimentari en les llars de Catalunya. Inclou dades actualitzades sobre la seva quantificació, identifica les causes principals i proposa mesures per reduir-lo, amb especial atenció a la sensibilització i la gestió eficient dels aliments a casa.

Elaborat per l’Agència de Residus de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, l’objectiu de l’estudi era dimensionar el malbaratament alimentari a Catalunya, identificar les causes i apuntar propostes de treball per mitigar-lo.

Elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, el document fa seguiment dels avenços globals per assolir l’objectiu de l’ODS 12.3: reduir a la meitat el malbaratament alimentari per al 2030. Analitza dades recents sobre la quantitat d’aliments que es perden o es malbaraten, identifica els principals punts de la cadena alimentària on es produeix el problema i subratlla la importància de mesurar i monitorar el malbaratament a escala nacional. També proposa estratègies i aliances per millorar la prevenció, amb especial èmfasi en la responsabilitat compartida entre governs, empreses i ciutadania per avançar cap a sistemes alimentaris més sostenibles.

El projecte estudia les principals barreres i les oportunitats de prevenir el malbaratament alimentari per a les diferents administracions de Catalunya (Generalitat, ens locals) des del punt de vista normatiu. Realitzat per la Fundació ENT el 2017 per encàrrec de l’Agència de Residus de Catalunya. Possibilitats normatives i fiscals per prevenir el malbaratament alimentari a Catalunya

Elaborat per l’Agència Europea del Medi Ambient (EEA), el document analitza els progressos i reptes en la prevenció de residus a Europa, amb especial atenció al malbaratament alimentari. Inclou una revisió de polítiques i iniciatives, dades sobre tendències i identifica oportunitats per millorar la reducció de residus en el marc de l’economia circular.

Elaborat pel CREDA-IRTA, l’informe analitza el malbaratament alimentari en la indústria i la distribució a Espanya. Inclou dades sobre la seva quantificació, identifica les causes principals i proposa mesures per reduir-lo, amb especial atenció a la millora de processos i la col·laboració entre agents de la cadena alimentària.

L’any 2014 el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación en el marc de la Estratègia “Más alimento, menos desperdicio” va posar en marxa el Panel de cuantificación del desperdicio alimentario en hogares. Els informes anuals proporcionen dades de quantificació, tendències observades i conclusions sobre l’impacte a les llars per una banda, i per l’altra, a la restauració i altres àmbits fora de la llar.

• https://www.mapa.gob.es/dam/mapa/contenido/alimentacion/temas/estrategia-desperdicios/nueva-web-2022/2.-desperdicio-hogares/otros-documentos/informe-sobre-el-desperdicio-alimentario-en-los-hogares-2024–mapa-.pdf
• https://www.mapa.gob.es/dam/mapa/contenido/alimentacion/temas/estrategia-desperdicios/nueva-web-2022/3.-desperdicio-extradomestico/otros-documentos/informe-sobre-el-desperdicio-alimentario-fuera-de-los-hogares-2024–mapa-.pdf

Elaborat per la FAO, el document explora la relació entre les pèrdues i el malbaratament alimentari i les cadenes de valor, destacant punts crítics i oportunitats per millorar l’eficiència i la sostenibilitat.

Elaborat per la FAO, el document analitza com la reducció del malbaratament alimentari contribueix al dret a una alimentació adequada, amb enfocament en polítiques públiques i drets humans.

Elaborat pel World Resources Institute, el document identifica deu intervencions clau per reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari a escala global. Inclou estratègies pràctiques, exemples d’implementació i recomanacions per maximitzar l’impacte.

Elaborat per l’Agència de Residus de Catalunya, el fulletó presenta el Pla d’aprofitament alimentari, una estratègia per prevenir el malbaratament a Catalunya. Inclou els objectius principals del pla, les línies d’actuació prioritàries i les accions proposades per fomentar la reducció del malbaratament al llarg de la cadena alimentària.

En aquesta guia es descriuen els aspectes més importants de la canalització d’excedents alimentaris en circuits curts, se n’identifiquen els principals protagonistes i es descriu el funcionament d’iniciatives d’aprofitament d’excedents alimentaris ja existents. Guia per a la implantació d’iniciatives d’aprofitament d’excedents alimentaris en circuits curts

Elaborada per la Fundació ENT, l’objectiu de la guia és donar visibilitat al malbaratament alimentari en l’àmbit de la pesca. Compta amb una breu presentació del sector de la pesca a Catalunya i de la cadena de subministrament, dades publicades de quantificació d’aquest malbaratament, una identificació de les principals causes que el generen, i finalitza amb un recull de possibles actuacions per evitar-lo o reduir-lo.

Elaborada per la Generalitat de Catalunya. Proporciona orientacions pràctiques per dissenyar i aplicar plans de prevenció en empreses agroalimentàries.

Elaborada per la Generalitat de Catalunya. Inclou recomanacions específiques per reduir el malbaratament en establiments minoristes del sector carni.

Elaborada per la Generalitat de Catalunya. Material educatiu per sensibilitzar sobre el valor dels aliments i fomentar hàbits responsables.

Elaborada per la Generalitat de Catalunya. Recull mesures concretes per reduir el malbaratament en centres sanitaris i geriàtrics.

Elaborada per la Generalitat de Catalunya. Proposa accions per minimitzar el malbaratament en menjadors escolars.

Elaborada per la Generalitat de Catalunya. Inclou estratègies per reduir el malbaratament en restaurants i cuines centrals.

Projecte dissenyat i dut a terme conjuntament entre la Fundació ENT i Espai Ambiental, consistí en el desenvolupament de diferents accions de sensibilització per a la prevenció del malbaratament alimentari. Vídeos divulgatius sobre experiències de canalització d’excedents alimentaris.